martes, 23 de abril de 2013

Un libro...una Rosa...un poema y Tu...

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t'has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t'excites, te me'n vas darrera
un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.


Gabriel Ferrater

1 comentario:

  1. Qué hermoso poema, y además en mi lengua....

    No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

    Sublime.

    ResponderEliminar